I Català I Castellano I Français I English I

Raimon Colomer Pagès va néixer a Vilafranca del Penedès (Barcelona) el mes d’octubre de 1940.

La seva vida ha transcorregut per Vilafranca del Penedès i el seu entorn, un petit espai geogràfic que li ha estat suficient i en el qual ha trobat tot el que necessita i se sent plenament identificat.

D’adolescent va començar a publicar caricatures a la premsa local, mentre estudiava comerç al col·legi de Sant Ramon de Penyafort.

Als divuit anys es va traslladar a Madrid per veure els quadres de El Greco al Museo del Prado. Era una de les seves obsessions pictòriques, volia veure’ls al natural. Només coneixia El Greco existent al museu Cau Ferrat, de la propera Sitges, i volia veure més obra del genial pintor. L’atreia la seva manera de fer, l’allargament de les figures, l’estilització dels cossos. Colomer Pagès dibuixava les figures allargades que el caracteritzen, estètica que ha anat mantenint sempre.

 

 

Part de l'estudi-taller

 

 

Posteriorment va entrar en contacte amb els impressionistes francesos, especialment amb Monet. Va ser un contacte a través dels llibres, fins que anys més tard, en els seus viatges per Europa, especialment París, va poder contemplar al natural l’obra dels seus admirats impressionistes. El sentit de la llum i del color que posseïen els grans pintors francesos van significar un descobriment per a ell. Se sentia pròxim no a la seva manera de fer, perquè Colomer Pagès no utilitzava l’oli, en aquella època, però sí a la seva concepció pictòrica.

Aprendre és una cosa constant, no se sap mai el suficient, sempre hi ha més possibilitats de les que t’imagines i de les que t’ensenyen. En pintura s’està aprenent sempre; els que creuen saber-ho tot, s’equivoquen. Això passa en totes les professions, sempre és possible arribar més lluny. El que passa en pintura és que allò més llunyà ho somnies, ho imagines, penses que pots arribar a desenvolupar els temes tal com els penses, i després xoques amb la realitat. I quan estàs a prop d’aconseguir el que pretens, descobreixes noves possibilitats. O sigui, que sempre et vas posant el llistó més alt. Diguem que hi ha insatisfacció constant enfrontada amb la satisfacció que representa pintar. Jo m’ho passo bé, pintant, no entenc que pintar segui dolorós, no ho entenc com un sofriment. Però després arriba l’anàlisi del resultat; trenco molta obra, l’aparto, la deixo a un costat. I quan han passat alguns anys, un temps, i torno a veure allò que vaig fer, penso que potser... penso que ara ho faria diferent. I accepto que sigui així, ho entenc com normal, perquè el que pretens és superar-te dia a dia, creus que ho aconsegueixes, però vas deixant l’obra feta. Jo diria que la pintura et produeix satisfaccions immediates i insatisfaccions futures.

Comentaris breus que s’han publicat:

Colomer Pàges és un pintor de la nova era. Amb llum pròpia, amb tras lluminós
B. Xifré Morros

Diria que les autèntiques arrels de Colomer Pagès es troben, pel que fa als seus retrats, en els pintors orientals, capaços d'expressar tot un món d'emocions i de sensacions amb una sola pinzellada
P. Mollar

Colomer Pagès és pura sensibilitat pictòrica, el color discorre per les seves teles convertit en alè poètic
J. Julio

Atmosfera pura, feta a base de pinzellades soltes d'àgil esgrima, intencionalitzant la dicció colorista, per quallar figures, bodegons o paisatges; sensacions contrastades o molt matisades en les quals s'endevina el ser i no ser de la forma que és record i que és vivència
Antonio Gascó
Acadèmic de les Reales Academias de San Fernando de Madrid y de San Carlos de Valencia

Obra que, partint d'una figuració d'arrel impressionista, aconsegueix una personal interpretació
Francesc Galí

Colomer Pagès posseeix un domini extraordinari del pinzell. En ell hi ha una forma de pintar que li permet reflectir, com a ràfegues, allò que li interessa
A. Santamaría

Colomer Pagès plasma paisatges o figures amb un fort accent personal
Montse Lago

Disposa d'un pinzell iridescent, de llums espurnejants, que embolcalla màgicament les coses i les transfigura. Admiro, en Colomer Pagès, la delicadesa del seu toc, la seva lleugeresa, el mestratge amb què juga el fenomen de la barreja òptica
Rafael Manzano

 

 

Part de l'estudi-taller

 

Colomer Pagès destructor-constructor és un assimilador dels temes, que tritura i reconstrueix, que destrossa i sobre les seves restes alça una nova realitat. En la seva obra dues facetes o manifestacions queden patents; una, quan contempla la realitat des del color pur, explicant-la, especialment en els seus paisatges, de manera succinta, a través d'un joc harmoniós de taques per les quals aconsegueix brillants i lluminosos resultats.
I apareix després la seva segona faceta expressiva que segueix una senda que frega l'informalisme, de pura investigació de noves formes, que fa sorgir d'una realitat interpretada amb gran llibertat. Dues diccions, dues formes de dir no allunyades, una de l'altra, però que ofereixen una imatge doble i diferent de la seva capacitat creacional.
C. Nebot

El color és un element fonamental en la seva obra, ofrenada en un ampli ventall temàtic.
Colomer Pagès traspassa fronteres estètiques, es marca camins i els segueix amb absoluta llibertat. És la seva vida lliurada a la pintura. És un lliurament encertat
J. Llop S.

 

Als 4 anys

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Als 7 anys. Primera Comunió.

Als 20 anys amb l'equip de basquet de Vilafranca, amb el número 5.

 

Als 27 anys. Casament

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Pintant al camp, al mar i a l'estudi.